La pregària de Txernòbil : Crònica del futur

Els solos i corals entonats per aquells afectats personalment per Txernò bil fan sentir una proximitat esgarrifosa a l? abast total del desastre de Txernò bil. La veu de l? esposa d? un bomber a qui se li va impedir visitar-lo perquè era una perilló s objecte radioactiu. La veu confosa d? una grangera anciana que no comprè n per què ha d? abandonar el seu poble: 'Per què marxar? Aquí s? hi està bé . Tot creix, tot floreix'. El cor de veus dels soldats de la ? patrulla de neteja? , a qui els ha costat anys entendre per què les noies no els volen fer l? amor. El començ ament i el final del llibre estan marcats pels monò legs d? unes 'veus humanes solità ries', les veus de dues dones que tingueren cura dels seus marits fins que aquests moriren d? enverinament per radiació , veient els cossos d? ells trencar-se literalment.
Alexié vitx emfatitza ? amb raó ? que aquest no é s pas un llibre sobre Txernò bil, sinó sobre les conseqü è ncies de Txernò bil, sobre gent que viu en una nova realitat que encara no ha estat entesa. Aquells que visqueren Txernò bil só n els supervivents de la Tercera Guerra Mundial. En aquest mó n hostil 'tot sembla completament normal, el mal s? amaga rere una nova mà scara, hom no pot veure? l, sentir-lo, tocar-lo o olorar-lo. Qualsevol cosa pot matar-te ? l? aigua, el sò l, una poma, la pluja. El nostre diccionari està desfasat. No hi ha encara paraules ni sentiments per descriure? l'.
***
Les nostres edicions de les obres de Svetlana Aleksié vitx estan enriquides amb notes a peu de pá gina? gairebé un centenar a Temps de segona mà . La fi de l? home roig? , una cronologia i un epí leg de Ferran Mateo i Marta Rebó n que contextualitza l? obra de l? autora dins el seu marc cultural, social i polí tic. També presentem en exclusiva, amb Pregà ria de Txernò bil i Els nois de zinc, un opuscle amb la traducció al català del discurs d? acceptació del Premi Nobel de Literatura 2015 d? Aleksié vitx.