"L'endemà no es va morir ningú". Així començ a la nova novel· la de José Saramago, una faula sobre la mort ordida sobre un enfilall d'episodis fantasiosos, imatges poè tiques, reflexions filosò fiques i anà lisi social, amb l'humor i l'estil literari caracterí stics del premi Nobel portuguè s.
La mort, la mort singular que decideix la fi de cada home, canvia un bon dia els seus mè todes tradicionals en un paí s indeterminat del planeta i en trasbalsa tot l'ordre social. Què passaria amb les companyies d'assegurances, amb les funerà ries, amb l'esglé sia, amb els hospitals i amb les residè ncies de la tercera edat si la mort deixé s d'actuar? Seria la glò ria o el caos? Partint d'una fantasia d'à mbit general, Saramago descendeix al nivell particular i especula sobre la hipò tesi d'una vida sense mort, sobre la possibilitat d'una mort humanitzada que es pugui arribar a apiadar de l'home, o si mé s no d'un tipus ideal d'é sser humà .
José Saramago (Azinhaga, Ribatejo, 1922), Premi Nobel de Literatura 1998, é s un dels novel· listes mé s importants de la literatura contemporà nia. Edicions 62 li ha publicat Histò ria del setge de Lisboa (1989), L'any de la mort de Ricardo Reis (1997), Tots els noms (1999), L'Evangeli segons Jesucrist (2000), La caverna (2001), Quaderns de Lanzarote II (2001), Assaig sobre la ceguesa (2002) i L'home duplicat (2003). Altres tí tols importants de José Saramago: Manual de Pintura e Caligrafia (1977), Objeto Quase (1978), Memorial do Convento (1982) i A Jangada de Pedra (1986).
