Aquest llibre, Premi Ferran Soldevila (1997) en la seua versió original, situa la conquesta i la creació del regne de València en el context de l'expansió -predadora i migratòria- del sistema feudal europeu i de la lògica que l'animava, alhora que descriu la resistència del camperolat andalusí i la integració dels supervivents en el nou ordre colonial. L'anàlisi del domini catalanoaragonès a la frontera valenciana del segle XIII mostra, així, l'inici dels trets decisius del colonialisme europeu modern. Ara, s'edita la segona edició. On ne peut que conseiller la lecture de cet ouvrage intelligent qui n'hésite pas à remettre en question bien des idees reçues. II a force d'une demonstration: dans un projet coherent, il articule magistralement les différents acteurs, les divers phénomènes et les diversités régionales en un tout astucieux et séduisant. Pascal Burési, Bulletin Critique des Annales Islamologiques (2001). Allò que Torró mostra al seu llibre és el fet que les «plantilles» que alguns historiadors anteriors havien utilitzat com a marcs analítics han demostrat ser febles o incompletes, si no errònies. . . Torró dirigeix la nostra atenció vers una visió nova i més realista de la societat feudal del regne de València medieval. Thomas F. Glick, Afers (2000). Un llibre intel·ligent i ambiciós, que proposa hipòtesis sòlides i suggeridores a partir de les quals és possible repensar en nous termes, des de l'Edat Mitjana, el procés d'expansió occidental. . . L'obra mereix de ser llegida. I hauria de servir de punt de partida per a un debat certament fecund. Pierre Guichard, L'Espill (1999). How thoroughly and how rapidly James's own experiment in building a society was blown off course needs the closer scrutiny which Torró gives it. . . This clear and concise account makes a good case for seeing the later years of the Conqueror's reign as the decisive starting-point of Valencian identity. Peter Rycraft, Euglish Historical Review (2004). L'obra de Torró destaca per la seva originalitat de plantejaments i metodologia. . . Es tracta de reinterpretar un dels problemes més importants de les ciències socials. . . i no pas crear un higiènic passat on les seqüències cronològiques entre ètnies, llengües i religions ho expliquen tot. Ricard Soto, Recerques (2001).
