La histò ria d'una noia abandona l? agulla per fer senyors i que no abandonarà mai la prostitució , ni tan sols quan té diners i una torre plena d? està tues.
Cecí lia Ce camina i camina per Barcelona. Què busca? Rodoreda ho sabia i moltes de les seves lectores també : la seva identitat perduda però també les seves fantasies sexuals, perquè com diu Stefanie Kremser al postfaci: ? els homes i les dones, com que no tenim remei, ens fem servir els uns als altres. Que l? ú s i l? abú s ? si cal? siguin mutus. ?
Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempè rie d? una Barcelona on unes cames pertorben els homes allà on passen ? per la Rambla on tot començ a, per l? Eixample on é s engabiada en un pis, per les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda. . . Una de les peces mé s fortes de l? obra rodorediana.
? La Cecí lia é s una supervivent. Segueix caminant, mai no s? atura ni perd la serenitat. S? aixeca, torna a caure, continua. Al final é s una veritable heroï na que ha aprè s a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d? aquesta nova forç a. Una caç adora que esdevé presa. Massa forta per morir com a ví ctima, fins i tot com a ví ctima de violacions mú ltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi? Stefanie Kremser
? El dolor no es paeix, s? hi conviu i es transforma, demostra Cecí lia Ce. Per això la vida de la protagonista é s plena d? histò ries que es desenvolupen gradualment però que han de concloure bruscament, en una roda que Rodoreda sap que si cometé s l? error de trigar massa en girar, simplement s? aturaria. ? Clà udia Rius a Nú vol
? En molts passatges fa l? efecte que Rodoreda es va arribar a sentir mé s a prop d? aquest personatge que de cap altre que hagué s inventat, tot i donar-li la piga d? una diva del Paral· lel. Nomé s una Cecí lia molt a prop d? ella mateixa podria haver afirmat que ? l? amor era la diferè ncia que hi ha entre tot el que é s igual? . ? Eva Và zquez a El Punt Avui ? Aquell cactus florit
? Paga la pena abocar-se de cap a El carrer de les Camè lies perquè é s el retrat d? una dona passiva i morta per dins envoltada d? un temps i d? una societat immò bil i buida també per dins. (?) Rodoreda, en certa forma, s? avanç a al seu temps i en una Catalunya en plena dictadura i a la cua d? Europa escriu una obra amb elements que anys mé s tard serien absolutament propis de les grans novel· les postmodernes. ? Pep Antoni Roig a Nacional. cat
? Mig oblidada i menystinguda dins l? obra de Rodoreda, despré s de 54 anys de la seva primera publicació , ha estat ? retrobada? pel Club Editor. El carrer de les Camè lies é s el soliloqui de Cecí lia Ce. Al llarg de tota la novel· la es buscarà a ella mateixa a travé s de la cerca del seus orí gens desconeguts. La seva infantesa serà un recordatori continu que ella é s la nena recollida pels senyors de la torre; tothom anirà ple d? especulacions sobre la identitat dels seus pares. ? Laura Ramos a La veu dels llibres