Assaig controvertit, obertament polè mic i transversal, "Espacio y jerarquí a. Apuntes para una geometrí a radical" aborda una qü estió espinosa: la constitució de grups de poder en les institucions acadè miques. L'autor proposa analitzar-la, a mé s, des del projecte d'una geometria radical, é s a dir, a partir d'una tè cnica poè tica que enté n l'espai no com una estructura epistemolò gica que fa possible l'aparició , l'assentament i la proliferació d'una elit que sobredetermina la investigació cientí fica, sinó com la manera de percebre la vida a travé s de l'extensió material dels cossos i les coses que hi passen o hi só n. Polí tica, matemà tiques, poesia o metafí sica s'entrecreuen en les pà gines d'un assaig nascut amb vocació dialò gica que, no obstant això , ofereix repò s incò mode. Del que es tracta en aquestes pà gines no é s tant de controlar com de descontrolar els discursos; no tant de fixar el rumb com de desorientar la navegació ; no tant de regular com de desregular els programes d'investigació . . . La geometria radical s'acosta a la realitat mitjanç ant aproximacions temptatives que mai só n definitives: la naturalesa no fracturada de les coses, l'imprescindible escepticisme de base i la no permanè ncia en la histò ria de les idees exigeixen a qui pensa des d'ací la virtut de la ironia amb un mateix i amb el seu producte.