El preu de ser mare

El preu de ser mare é s un assaig periodí stic que s'endinsa en la realitat de la donació d'ò vuls. Documenta el procé s de donació , el funcionament de les clí niques, el rerefons econò mic i lucratiu, les pressions, patiment i seqü eles de les donants, entre d'altres aspectes d'interè s. Escrit per la periodista Jú lia Bacardit.
Els tractaments de reproducció humana han crescut de manera exponencial a Espanya del 2009 enç à . Això es deu al retard de la maternitat propi del capitalisme tardà en general i a la crisi econò mica global del 2008 en particular. Però la crisi i les formes de vida implí cites d? aquest capitalisme no só n l? ú nic motiu de l? auge de la reproducció assistida a Espanya. Molts dels tractaments de reproducció assistida requereixen l? ú s d? espermatozoides i ò vuls donats, i a diferè ncia del que passa a la majoria de paï sos de la Unió Europea, a Espanya la donació é s anò nima. L? anonimat anima moltes mé s dones a donar ò vuls a canvi d? una recompensa d? aproximadament 1. 200 euros, i l? excedent fa que moltes receptores d? arreu d? Europa i del Nord d? À frica viatgin a Espanya per inseminar-se. El mà xim de criatures nascudes dels ò vuls de cada donant é s sis, xifra que s? hauria de controlar i fer constar mitjanç ant un registre estatal i europeu que fa molts anys que es va aprovar però que no s? ha arribat a crear mai. A casa nostra, si acudeix a clí niques diferents, una dona pot donar tantes vegades com vulgui ja sigui per altruisme, per la recompensa econò mica o una mica per totes dues coses.
Gairebé totes les clí niques de reproducció assistida só n privades. La posada en marxa del registre no convé especialment a aquestes clí niques, de la mateixa manera que a algunes tampoc els convindria l? aixecament de l? anonimat de les donacions. Sense garantia d? anonimat, les donants s? exposarien a que les criatures nascudes dels seus ò vuls poguessin contactar-les en arribar a la majoria d? edat, tal com passa a d? altres paï sos. El dret a conè ixer els propis orí gens consta a la Declaració dels Drets Humans i a la Constitució Espanyola, i en aquest sentit les donacions anò nimes contradiuen la legislació nacional i internacional.
L? ovodonació i els tractaments de reproducció assistida só n cada cop mé s freqü ents en una societat cada vegada menys fè rtil que ajorna tant com pot la maternitat. Só n part del present i del futur. La reproducció assistida permet que moltes dones que no poden ser mares i que ho desitgen puguin ser-ho, però l? activitat del sector obre molts interrogants que ens haurí em de plantejar com a societat .
Què en fem dels mé s de 70. 000 embrions congelats que hi ha nomé s a Catalunya? Hem de seguir parlant d? ovodonació o haurí em de parlar obertament de compra i venda d? ò vuls? Com ens assegurem que la donació sigui justa i no una sortida econò mica desesperada per noies joves i precà ries que venen la seva fertilitat? Fins a quin punt haurí em de poder manipular la genè tica dels fills fruit de la reproducció assistida? Quins só n els riscos reals de l? exposició reiterada a la necessà ria hormonació per a fer possible qualsevol cicle de donació ? Haurí em de replantejar-nos l? imperatiu d'aquesta maternitat a qualsevol preu o, per contra, hem de donar via lliure als avenç os de la reproducció assistida?