'D? una altra cosa feia pudor quan li venia la menstruació : sense pensar-hi mé s, tot ho omplia, les cames i les cuixes i les mitges mig abaixades.'
De perles com aquesta, el protagonista i narrador de l? Espill n? engalta sense parar. Diu que passa dels noranta, que no s? aguanta els pets i que explica la mala vida que li han donat les dones perquè el jovent en prengui nota. La solució , la té molt clara: '¡ Bullir enmig de l? oli, menjar-me les mans, morir-me abans, primer els peus estendre que muller prendre, primer soterrat que no pas casat!'.
El vell xaruc é s un adversari furibund del gè nere femení . Però això no vol dir que l? autor també ho sigui: Jaume Roig é s tan misogin com els seus companys de generació , no pas mé s. Escriu l? Espill en forma de comè dia i amb el model de la sà tira de Juvenal a la memò ria. Busca el somriure i la rialla del pú blic contemporani i la sap fer esclatar. La seva diatriba é s tan exagerada que ni al segle XXI no es pot prendre al peu de la lletra. Jaume Roig é s un geni de la hipè rbole i l? exabrupte, per això el salvem de la picota.