El tardofranquisme necessitava, a principis dels anys setanta del segle XX, transmetre la imatge que la premsa era liberalitzada i per fer-ho va emprar l'estratè gia de deixar un cert marge d'actuació a les publicacions no dià ries. Una d'aquestes, el setmanari satí ric 'El Papus', es va atrevir a fer crí tica polí tica a travé s d'un humor rupturista. El primer objectiu que es van marcar des de la redacció fou demolir els pilars del rè gim, sò lids fins i tot despré s de la mort del dictador, però amb el pas del temps s'anà posant al centre de la crí tica aquells que abusaven dels poders de l'Estat, sense distinció d'ideologies ni d'institucions. En les historietes es va evidenciar també la insatisfacció davant les cessions de l'oposició polí tica i la gestió governamental del PSOE. La histò ria del periodisme espanyol recupera amb aquest llibre les vicissituds de la revista d'humor que va assolir el tiratge mé s alt entre octubre de 1975 i juliol de 1976; i també , l'experiè ncia del primer mitjà de comunicació que va patir, en democrà cia, un atemptat terrorista amb una ví ctima mortal.