El meu dia a l'altre paí s é s, segons diu el subtí tol, 'una histò ria de dimonis'. I, efectivament, en aquest relat breu s'explica la histò ria d'un possé s, però 'posseï t no nomé s per un dimoni, sinó per diversos, molts, fins i tot incomptables'.
El narrador, jardiner de professió , rememora una è poca remota de la seva vida en què la seva condició demoní aca el va convertir a ulls dels habitants del poble en un tipus marginal, en l'inadaptat que vivia en un antic cementiri i els aterria en idiomes incomprensibles amb la seva xerrameca insultant i les seves diatribes contra la creació , tot i que, de vegades, també proferia sobtats oracles que eren ben rebuts pels seus paisans.
La mirada atenta que li dirigeix un bon espectador, per mé s detalls, un pescador, l'allibera dels dimonis i desencadena un moment epifà nic de transformació , de superació d'un llindar de consciè ncia -leitmotiv de l'obra handkeana-. Aquí començ a l'inici del viatge, despré s de creuar un llac, cap a l''altre paí s', on romandrà un dia i, si bé no compleix l'encà rrec del pescador, la jornada li proporciona renovada alegria de viure. Tot i això , la seva nova existè ncia sense mà scares ni dimonis desencadena en l'alliberat recels i dubtes. Perquè , encara que l'exorcisme li permet reintegrar-se a la comunitat, no ha perdut també el seu poder indispensable de rebel· lió , la 'naturalesa indestructible i resistent del seu é sser'?
Rememorant, sense esmentar-lo, un relat recollit a l'Evangeli de sant Marc, en què Jesú s allibera un posseï t per mil dimonis anomenats Legió , Handke reflexiona subtilment, amb ironia, sobre la seva trajectò ria com a escriptor, des de l'etapa de la bogeria, quan escrivia a contracorrent textos transgressors que de vegades rebien respostes irades, i sobre la seva etapa actual, despré s d'haver rebut el Premi Nobel, com a escriptor distingit i, en part, neutralitzat que, potser, ha perdut el poder de sacsejar consciè ncies.
