Despré s de dotze dies de navegació , la retina de Josep Maria de Sagarra per fi deixa enrere el Mediterrani i s'obre a tots els blaus de l'Atlà ntic. É s el 1937 i acaba de passar la nit de Cap d'Any a bord del "Commissaire Ramel", on s'ha embarcat fugint de la guerra que començ a a incendiar el continent europeu. Però el seu exili es converteix immediatament en lluna de mel. D'aquest viatge singular en va sortir "La ruta blava", la crò nica vibrant d'un català pel mó n. Hi ha la salabror picant del port de Marsella, la corba insular de les Antilles i la gran poesia mecà nica del canal de Panamà . També el cor sobre el Pací fic, on vola l'albatros baudelerià i els tripulants s'aboquen a vils sainets despré s de tants dies a alta mar. Destinació final: Tahití . Llavors el que prometia ser el paradí s autè ntic, entre lagons fú lgids i cocoters, es converteix en una cosa encara mé s interessant: en un paí s real. É s tot un mó n que desfila pel seu quadern, ple de comerciants xinesos, hotelers txecoslovacs, turistes americans fets de sucre, vells amb barba blanca i pareu, i les dues criatures de qui Sagarra es fa amic al mó n petit de Bora Bora. . . Fins que la retina s'acostuma a la llum de nous colors, i ja trobes a faltar els de casa: ? Per això nomé s accepto Punaauia com un parè ntesi que no pot durar gaire, perquè , a mesura que he anat penetrant dintre el gust d'aquest paí s, m'he convenç ut que mé s m'estimo morir fusellat a Europa que coronat de flors i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinè sia. ? D'aquesta matè ria estan fets els grans viatges.