la cà bala jueva é s una à nsia per conè ixer i entendre la divinitat a travé s d? un enfilall de preguntes infinites que es destil· len de la interpretació dels textos bí blics. Cada resposta, però , é s discutible, i cada afirmació é s objecte d? un nou debat. D? aquesta manera s? aixequen milers de cavil· lacions, de 'cà bales' il· limitades que expliquen Dé u, la creació del mó n i els homes. Aquestes especulacions, sovint fetes al marge de la religió oficial i forç ant al mà xim l? ortodò xia rabí nica, tenen l? origen en escrits enigmà tics d? un marcat to mistè ric com el Llibre de la Creació , el Llibre de la Claredat o el Llibre de la Resplendor, els tres grans pilars escrits de la mí stica medieval jueva. A pesar del carà cter fragmentari, de l? estil pobre i del contingut xifrat, el Llibre de la Claredat é s un dels textos bà sics de la histò ria de la cà bala clà ssica, si no el primer, i enamorà perdudament tots els que s? acostaren enlluernats als seus misteris. Els temes que desplega ? la seqü è ncia de les emanacions divines o sefirot, l? origen diví del mal, la reencarnació de les à nimes, el significat mí stic de la forma de les lletres hebrees o la concepció andrò gina de la divinitat? causaren sorpresa i escà ndol des que començ à a circular a finals del segle xii. Fins a la publicació del Llibre del Zohar a les acaballes del segle segü ent, el Bahir fou la font d? ensenyaments cabalí stics mé s important en els cercles mí stics del judaisme medieval.