El tour de force narratiu de Zoran Malkoc, publicat després d'haver guanyat el premi Ranko Marinkovic de narrativa breu de l'any 2009 del periòdic Vecernji list, ens du a l'Eslavònia dels anys de la guerra i la postguerra a Croàcia, en uns espais que podríem anomenar perduts (però de cap manera inexistents), si no fos perquè queden inscrits al mapa de la prosa contemporània croata pels herois de Malkoc: uns perdedors i vencedors ben particulars.
Membres del club d'aficionats del Hajduk, bèsties humanes, combatents decebuts i nans que, com en un projecte d'estat secret, eliminen les mines i transformen els racons oblidats d'Eslavònia en un paradís turístic. . . tots aquests reis menors de corones rovellades tenen el mèrit de fer que l'excursió cap al fràgil castell aeri de la prosa de Malkoc, esdevingui un viatge del qual no volem (ni podem) tornar.
La narrativa de Zoran Malkoc evoca els esperits de Babel, Dostoievski, Marinkovic, Bukowski, . . . però el to i l'esperit d'aquests contes pertanyen només al seu autor i als lectors.
Brutal, atroç, però estranyament bell, situat al marge de qualsevol moda o tendència, d'una sinceritat que fa mal, el llibre El cementiri dels reis menors és una de les millors col·leccions de contes publicades des dels 90 fins ara.
