Un nou alumne, I, vol deixar enrere el seu passat i ingressa a l'Escola de la Vida, on es formen els líders del futur. La formació d'I es basa en un conjunt d'aprenentatges que li han de permetre ser lliure, desplegar la seva creativitat i així poder reinventar-se. No obstant això, I aviat descobreix que a l'Escola de la Vida succeeixen fets estranys, inexplicables, com si la Vida, que la dirigeix, amagués les seves veritables intencions.
Un enemic intern, enfront del qual falla tot intent de diàleg o de repressió, amenaça aquest món. El poder, que es mostra incapaç de veure el que té davant dels seus ulls, persegueix un únic objectiu: entendre què passa a la societat per tal de restaurar l'ordre. Però la comprensió del poder no arriba al subsòl, d'on brolla una estranya alegria.
"De què serveix un crit que ningú no escolta? Per a l'home cansat, l'ofici de viure s'ha convertit en l'art de dissimular."
Santiago López Petit reuneix en aquesta novel·la el seu pensament filosòfic i la seva experiència en la derrota del moviment obrer, que es veu i es viu en el mateix fet de buscar feina i tan sols trobar precarietat.
