La crida a la croada ha ressorgit amb forç a en el debat polí tic i cultural d'Occident despré s de l'aparició del terrorisme islamista. Per què , una vegada finalitzades les expedicions militars per a l'alliberament de Terra Santa, s'ha recuperat aquest concepte? Per a alguns, la sacralització de la violè ncia é s un element constitutiu de la nostra civilització ; per a uns altres, cada 'croada' té caracterí stiques determinades per les condicions especí fiques i irrepetibles en les quals es desenvolupa. Aquest llibre ofereix una resposta diferent suggerida per una precisa reconstrucció de les conjuntures que, des de la Revolució francesa fins al papa Francesc, han col· locat la crida a la croada en el centre dels moments mé s importants de la histò ria contemporà nia. En desentranyar els diversos entrecreuaments de la politització d'allò religió s amb la sacralització d'allò polí tic que caracteritzen aquests esdeveniments, es pot captar de fet com els profunds canvis semà ntics en l'ú s del terme s'insereixen en una continuï tat que la cultura catò lica es va encarregar d'assegurar, almenys fins a Bergoglio.