Les elits han estat en el centre de molts dels debats de les ú ltimes dè cades i a elles s'al· ludeix constantment; no obstant això , la discussió ha estat tradicionalment constreta a interpretacions categò riques que han tendit a criticar la traï ció de la burgesia a la revolució en pro de la seua aristocratització . En un moment fonamental de desmantellament de l'Antic Rè gim i construcció de l'Estat-nació liberal, aquest grup situat en la cú spide social va viure un profund i radical canvi en la seua prò pia naturalesa. Per a complicar aquest procé s histò ric apel· lant a una interpretació cultural, s'estudien una sè rie d'espais i prà ctiques de sociabilitat on es van negociar les fronteres de definició del concepte mateix d'elit. S'analitzen, així , llocs tradicionals que van patir, al llarg del segle XIX, una profunda reconfiguració . É s el cas dels salons, les tertú lies, els museus, les acadè mies o els teatres d'ò pera, però també d'una sè rie d'espais vinculats a nous valors burgesos que van implicar una redefinició de les prà ctiques i els valors elitistes, com va succeir, per exemple, amb els balnearis, els casinos o els clubs esportius. Amb una perspectiva interdisciplinà ria, s'estudien tant l'escassa sociabilitat institucionalitzada de les elits com, particularment, aquella altra informal en la qual es va produir aquest complex procé s de formació d'una nova classe dirigent nascuda de la trobada entre la vella aristocrà cia i la nova burgesia.
