A partir d"una reflexió col·lectiva, en aquesta obra es tracten aspectes decisius sobre la necessitat de rigor de l"anàlisi històrica i les implicacions cíviques de la tasca de l"historiador. El vincle innegable entre el treball històric i el poder s"aborda des d"una doble direcció, la de l"historiador que vol transformar-lo a través del seu discurs, i la dels polítics que cerquen en el discurs històric una raó per a les seves interpretacions. Així, les diverses intervencions coincideixen a remarcar que l"historiador no ha de defugir el compromís cívic amb els desafavorits de la societat i amb una democràcia encara en construcció. Però sense obviar la demanda de 'memòria històrica' de la societat contemporània, cal diferenciar entre memòria i història, entesa aquesta com una anàlisi de les raons dels processos de canvi sotmesa a les exigències metodològiques.
