Behrouz Boochani va escriure a travé s de WhatsApp sobre les condicions en què vivia a la presó de Manus com a (no) refugiat, i també sobre com havia arribat fins allí . Despré s de donar forma a l'obra i traduir-la a l'anglè s, Boochani i el seu traductor, Omid Tofighian, van guanyar els dos premis literaris mé s importants d'Austrà lia, el Victorian Prize for Literature i el Victorian Premier's Prize for Nonfiction, a mé s del National Biography Award.
Boochani acumula premis com a periodista (com el guardó Anna Politkovskaya al periodisme) i é s un reconegut defensor dels drets humans (amb premis com el Ronald Wilson o el Voltaire) i també se li ha reconegut "la seva contribució desinteressada i substancial al benestar dels refugiats".
Boochani é s poeta, periodista i escriptor i també ha creat i produï t diversos documentals. Va haver de fugir de l'Iran per la persecució del rè gim, a causa de la seva feina com a periodista i de la seva activitat cultural. El dia que van empresonar onze dels seus companys al febrer de 2013, ell no era a l'oficina, va aconseguir fugir i va començ ar un viatge cap a la llibertat que encara no ha acabat.
Amb aquest llibre denuncia i visibilitza una de les vergonyes mé s grans del primer mó n: no acollir als refugiats necessitats d'asil i empresonar-los.
