Art (in)útil : sobre com el capitalisme desactiva la cultura

Art (in)ú til reflexiona al voltant de la idea d? artista emergent i institució cultural com a ens legitimador. El contingut d? aquest marc nomé s é s la punta de l? iceberg sobre la mediatització cultural entre art, artista i institució , però serveix per entendre com s? inicia l? artista en un circuit i quins mecanismes es fan servir per absorbir-lo. Així é s com s? allunya l? art de ser una eina polí tica crí tica de pensament, i es converteix en producció i, per tant, en un producte mé s del context postfordista.
A partir del canvi de paradigma sobre la idea d? exposició amb l? objectiu de donar visibilitat a obres ? una visibilitat necessà ria perquè arribin a ser art? , Daniel Gasol es pregunta si l? artista s? adapta a la producció institucional que s? enté n com a art. L? autor també valora si, per contra, é s l? exposició institucional la que dota el treball d? una importà ncia hipotè tica, amb la conseqü è ncia indirecta de generar legí timament creacions confrontants de semblanç a formal i conceptual.
Gasol explora l? existè ncia de diversos tipus de creació o contextos que projecten què ha de ser art, així com sobre què considerem art emergent o obra expositiva. També qü estiona les institucions adients per exhibir produccions artí stiques, i com el sistema del capital i laboral afecta la creació i l? exposició d? art.
--------------------------------------------
É s ú til, l? art? Què ens porta a decidir què consumim? Relacionem inconscientment que una obra artí stica é s millor per tenir un volum d? audiè ncia elevat i per aparè ixer als mitjans de comunicació ? Só n els artistes realment lliures a l? hora de crear o estan sotmesos a certs parà metres i s? hi adapten?